LA CULTURA MATERIAL NEOLÍTICA EN LA SAFOR

1 En la fase més antiga del Neolític, predomina l’anomenada CERÀMICA IMPRESA CARDIAL, en la qual la decoració es realitza a base d'impressions sobre l'argila, encara tova, amb petxines de Cardium edule (escopinya); d'aquesta manera, es dibuixaven motius geomètrics, simbòlics i figuratius. Aquesta decoració tendeix a cobrir la major part de la peça.

2 Un altre tipus de decoració que representa un alt percentatge en aquesta primera fase és la CERÀMICA AMB DECORACIÓ EN RELLEU, en la qual s'apliquen sobre la superfície, diversos elements, com cordons, botons, llengüetes o mamellons.

3 Amb el pas del temps, la decoració cardial tendeix a disminuir, sent la CERÀMICA INCISA i la IMPRESA la que predomina. La decoració incisa s’aconsegueix ratllant la superfície de la peça abans de la cocció amb un instrument punxant. La decoració impresa s'efectua aplicant sobre el got sense coure diversos elements: punxons, espàtules, gradines o petxines no dentades.

4 Les CERÀMIQUES AMB DECORACIÓ PENTINADA prendran el relleu en un moment posterior. El pentinat es realitza, per mitjà de l'arrossegament sobre les parets toves d'un objecte semblant al pinta, que deixa una sèrie de relleus molt superficials, semblants a fines incisions

5 També apareix la CERÀMICA AMB DECORACIÓ ESGRAFIADA, obtinguda fent incisions sobre la peça amb un objecte punxant, però la diferència respecte als altres tipus de decoració és que ací es realitza una vegada sec el recipient o després de la seua cocció.

A La Safor, tenim una bona mostra de tots aquests tipus de decoració, com la ceràmica cardial trobada a la Cova de les Malladetes (Barx), a la Cova Negra (Marxuquera), a la de la Recambra (Gandia) i a la de les Meravelles (Gandia) , entre altres.
Destaquen els conjunts ceràmics de les coves del Llop (Gandia) i del Forat de l’Aire Calent (Ròtova), on vam trobar decoració cardial, en relleu, impresa, incisa, etc.
Ceràmica Campaniforme en tenim a les Coves de la Recambra, de les Meravelles, del Rectoret (Gandia) , Cova Bolta (Real de Gandia) i Cova Bernarda (Palma de Gandia) .

NOVES FERRAMENTES EN PEDRA TALLADA:
com les destrals i les aixes, les gúbies, els enformadors i els cisells, que es realitzen amb la tècnica del poliment de la pedra i que representen el tipus d'instrumental més abundant en el registre neolític de la zona Valenciana.
També formen part del nou utillatge altres instruments i materials tallats en pedra com són: els martells, les maces i contrapesos de teler.
Destaquen sobretot ELS MOLINS DE MÀ: utilitzats per a la moldre grans de cereals i ocasionalment per a un altre tipus de materials, com l'ocre.

A pesar d'estes innovacions tecnològiques, el sílex contínua tallant-se, però s'utilitza bàsicament per a fer les dents de les falçs utilitzades per a tallar el cereal manualment i per a l'elaboració de puntes de fletxa que amb la generalització de l'arc en la caça, adquirixen major perfeccionament, i del que hi ha una bona presència en les representacions pictòriques de l'art rupestre Llevantí.

Sobre pedra treballada, polida o no, també es van elaborar elements d'adorn com a braçalets i comptes de collar.

L'OS TREBALLAT:
La vida sedentària de les comunitats llauradores va facilitar una diversificació de productes de manufactura òssia destinats a la seua utilització domestica com són: les culleres, tubs, punxons, agulles de cosir, allisadors, cisells, espàtules, gradetes, paletes etc., algunes de les quals presenten lleugeres incisions d'adorn.

En os també es van elaborar nombrosos objectes d'adorn personal com a penjolls, comptes de collar, passadors etc. que alternaven i combinaven amb elements ceràmics, tallats en pedra, i altres elaborats sobre valves de mol·luscos.