| ART PALEOLÍTIC |
||||||
|
L’art del Paleolític superior constitueix una de les més clares evidències de la complexitat cultural i la capacitat d’expressió simbòlica de les poblacions prehistòriques. Aquest fenomen s’associa, a més, a l’ús de l’ornament, que ens situa en un context d’atenció cap als elements d’identificació personal i de grup. LES PERSONES S’INDIVIDUALITZEN A PARTIR DEL SEUS ORNAMENTS I LES SEUES FORMES DE VESTIR. Els llocs i espais s’humanitzen a partir de les figures i temes que els decoren: estem davant del sorgiment de l’expressió dels conceptes territorial i de pertinença ètnica. L’ART FIGURATIU APAREIX, PER PRIMERA VEGADA, A EUROPA AMB L’HOMO SAPIENS SAPIENS, durant el període Aurinyacià, i els seu final coincideix amb el del Paleolític superior, fa uns 10.000 anys, associat a les últimes fases del Magdalenià. Durant els 25.000 anys en què roman, té dues formes d’expressió: La PARIETAL, que aprofita les parets de coves, abrics o grans blocs petris a l’aire lliure. La MOBILIAR, que aprofita suports transportables molt variats, des de les plaques calcàries fins als instruments de banya i os. L’art Paleolític, com el dels pobles primitius, no va distingir entre un domini expressiu sagrat i altre profà. Els dos nivells, probablement, es confonien i una mateixa representació adquiria distints significats, depenent del lloc i les persones vinculades a la seua observació. EL TEMA ARTÍSTIC PALEOLÍTIC PREFERENT ÉS L’ANIMAL, sobretot els herbívors de talles mitjanes i grans, i els carnívors. La figura humana, tant masculina com femenina, és proporcionalment escassa, i sí que resulten molt abundants els denominats signes, o vertaders ideomorfs, el significat dels quals, en la major part de les ocasions, se’ns escapa. La zona valenciana manté, en les formes d’expressió artística i en les seues indústries, uns clars vincles amb el sud-est i sud peninsulars, i constitueix, així, una regió cultural ben definida. Però alhora, aquesta regió és sensible a les tendències que poden observar-se a la regió cantàbrica o el sud-est francés, amb les quals mai es perderen els contactes, malgrat que aquests foren indirectes.  |
||||||
|
||||||
|
 L'ART PALEOLÍTIC EN LA SAFOR |
|||||
Una bona part de l’art paleolític valencià prové de La Safor. De fet, la col·lecció de plaquetes de la Cova del Parpalló és la més rica localitzada fins la data en tot Europa i té la virtud, absoluta excepcional, de compendre des del Gravetià fins al final del Magadalenià, cosa que ens situa davant 15.000 anys d’art paleolític. Paradoxalment, a La Safor, existeixen escasses evidències d’art parietal, un art pobrament documentat en tota la vessant mediterrània peninsular, si exceptuem la zona andalusa. Sols la troballa recent d’algunes figures gravades i pintades a la mateixa Cova del Parpalló ha contribuït a pal·liar part d’aquestes deficiències, però la seua entitat continua sent, fins a la data, excessivament reduïda, probablement per motius de prospecció i conservació. En l’àmbit valencià, les primeres evidències figuratives correspon al Gravetià i consisteixen en un reduït grup de plaquetes calcàries de les coves de les Malladetes (Barx) i Parpalló (Gandia), en les quals es representesn figures d’animals i signes. |
||||||
 |
|
|||||
|
||||||
 |
De l’inici del Paleolític superior, l’Aurinyacià (30.000-26.000 B.P.), es coneixen només alguns objectes d’ornament (dents i petxines perforades) de jaciments de les comarques limítrofes a La Safor: la Cova Foradada (Xàbia, La Marina Alta) i la Cova de Beneito (Agres, El Comtat). Durant el Solutrià, l’art moble del Parpalló experimenta una vertadera eclosió; a aquest moment es pot referir la figura parietal de l’èquid gravat, localitzat a la paret del fons de la cova i, possiblement, una cabra pintada de la Cova de Reinós (La Vall l’Ebo, La Marina Alta). L’elevada quantitat de plaquetes es manté al Parpalló fins a finals del Magdalenià. I a aquestes dates poden referir-se, encara que amb dubtes, els gravats parietals de la Cova Fosca (La Vall d’Ebo, La Marina Alta) i altres peces mobles localitzades en distints jaciments alacantins o castellonencs. Els gravats parietals de l’Abric d’En Melià (Serra d’en Galceran, La Plana Alta) pareixen correspondre al final mateixd’aquest cicle.
|
|||||
|
||||||
 |
La temàtica artística del Parpalló tradueix a escala regional de l’art Paleolític de la regió europea suboccidental. Les espècies fredes són inexistents i els animals representats es limiten a uns quants herbívors (el cérvol, la cabra, el cavall, l’uró , ja amb menor quantitat, el porc senglar i l’isard), escassos carnívors (rabosa, cuó i linx) i alguna au (una palmípeda i una perdiu). La figura humana a penes està socumentada i els signes en són molt abundants, amb el domini dels rectangulars al Solutrià i els de complexa eleboració al Magdalenià.
|
|||||
 |
|
 |
||||
 |
||||||
