FA 30.000 ANYS

COM EREN?
ON VIVIEN?
COM VIVIEN?

L’EXPANSIÓ DE LA POBLACIÓ ANATÒMICA MODERNA A LA SAFOR: ELS CAÇADORS DEL PALEOLÍTIC SUPERIOR.
Fa 30.000 anys, coincideix un increment del rigor climàtic de l’última glaciació, es produeix l’arribada de les primeres indústries del Paleolític superior a la mitat meridional peninsular.

Els jaciments que han proporcionat restes d’aquesta etapa són molt pocs en tot Europa, i a La Safor i altres comarques limítrofes, comptem amb alguns d’ells: la Cova de les Malladetes (Barx), la Cova Foradada (Xàbia, La Marina Alta) i la Cova de Beneito (Agres, El Comtat).

Aquesta etapa, que es coneix amb el nom d’Aurinyacià, suposa un canvi important respecte a la precedent.

L’escassesa de restes de l’Aurinyacià pot ser conseqüència de la mateixa situació de la colonització que correspon a aquesta etapa. Són les dates en les quals les poblacions de cromanyons foren estenent-se a la costa dels territoris, fins aleshores ocupats pels neandertals. Malgrat que les dades siguen escasses a l’hora d’explicar aquest procés coneixem bé el resultat: la ràpida extinció de l’Home de Neandertal.
Cova del Parpalló
[Gandia]
COM EREN?: HOMO SAPIENS

L’Homo sapiens primitiu europeu, també conegut com Home de Cromanyó, posseïa uns trets físics i cerebrals similars als nostres. La seua arribada a Europa es produí fa uns 40.000 anys i els seu origen africà està fora de tot dubte. De forma ràpida, colonitzaren el continent europeu, convivint, durant milers d’anys, amb els Neandertals que a poc a poc quedaren relegats fins a la seua extinció.

Els primers sapiens semblen mostrar un patró d’estatura elevat, amb l’allargament de braços i cames respecte als neandertals, una reducció de l’espessor ossi i menor pes corporal.
Crani de Cromanyó

ON VIVIEN? EN COVES I EN ASSENTAMENTS A L’AIRE LLIURE. L’OCUPACIÓ DEL TERRITORI VA CANVIAR DE MANERA RADICAL.

Els llocs d’assentament adquiriren una cadència estacional, explotant, alternativament, les planures litorals i els medis muntanyosos de l’immediat interior.

Els assentaments, més llunyans, foren també més estructurats i les llars van ser construïdes amb atenció i mantingudes actives al llarg de cadascuna de les ocupacions estacionals.

L’ESPAI HÀBITAT es caracteritzà pel predomini de les estructures de caràcter familiar i els ritus adquiriren un important protagonisme, afavorint l’articulació d’amples xarxes socials que assenyalaven l’inici cap un nou període.

ELS LLOCS RELACIONATS AMB L’OBTENCIÓ DE L’ALIMENT ES DIVERSIFICAREN: hi hagué llocs de guaita, altres de cacera i altres dedicats a les activitats vinculades amb la religió.

COM VIVIEN?: DE LA CAÇA ESPECIALITZADA I LA RECOLECCIÓ

El descobriment d’armes llancívoles a distància, com el propulsor, i la utilització de noves primeres matèries, i un utillatge més complex i sofisticat va permetre desenvolupar tècniques de caça més eficaç. El domini de la caça millorà l’explotació sistemàtica del medi circumdant i afavorí un ritme de mobilitat de component estacional.

Les preses preferents foren, a partir d’aleshores:
els cérvols, les cabres i els cavalls. Els conills i altres preses menudes desenvoluparen un paper de complement, com també els recursos marins i fluvials, especialment al final del període.
L’alimentació, com en els períodes precedents, es complementava amb la recol·lecció de fruits silvestres.

ES CONEIX L’EXISTÈNCIA DE SOTERRAMENTS, amb l’aparició d’aixovars, però el seu nombre és molt reduït, pel que no cal descartar que alguna de les pràctiques funeràries es feren dipositant els cadàvers a l’aire lliure, cosa que no ha afavorit la seua conservació.

ELS VESTITS I ELS OBJECTES D’ÚS QUOTIDIÀ ES DECORAREN, i la presència d’objectes com agulles de cosir o punxons ens indiquen l’atenció prestada a l’equipament personal.

Es generalitza un nou tipus de tècnica de talla de la pedra, destinada a facilitar l’obtenció d’uns suports més estandarditzats i regulars, més fàcils d’emmanegar, l’instrumental es diversifica, indicant-nos una major relació entre la forma i la funció dels instruments, la cultura material compleix una funció més important en l’adaptació humana.

S’incorporen noves fonts de primeres matèries, com la banya dels cérvols i l’os.

Apareix l’adornament i l’art; es manifesten amb més claredat trets territorials en la cultura.